Dins la desmesura, sóc auster
i tot sovint deserto del pudor,
per corregir la benvolença
d’estar desposseït de companyia.
Confesso que busco estímuls
per somoure i engolir-me
el fet insòlit de viure la vida.
Tanmateix, ho puc teixir o desfer
i marcir-ho com una anècdota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.