El sol ens duu la llum
i la llum gesta ombres dins
d’aquest sol mediterrani,
i les ombres ens abracen
per donar consol a cada nit.
Al cap davant, cavalls de vent
porten veu al nou solstici d’estiu,
perquè la nit curta se’n recordi
de la nit llarga, quan el solstici
d’hivern obrirà pas al Nadal.
A l’inrevés, els equinoccis igualen
llum i foscor, agermanen dia i nit:
On l’equinocci de primavera obrirà
porta a la primera vera i l’equinocci
de tardor replegarà l’última vera,
la rerevera, la que és altra primavera.
La nostra vida també té solsticis,
nits llargues i curtes, dies que
es fan eterns i dies massa curts
per gaudir-los, per estimar-los.
La vida, rarament, té equinoccis
on el dia i la nit se’ns equilibren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.