No tinc daus; així doncs,
hi fico paraules al gobelet.
Sacsejo, deturo i les llenço
sobre el tapet.
Em surt
un diàleg ingenu i íntim,
que enllora el meu desig,
mentre s’enfonya la nit.
N’és un assaig de mort,
un sanglot esporuguit
que vol esborrar el dubte,
la corba d’aquesta vigília
quan transgredim la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.