Dibuixo el meu millor somriure
dins l’àmbit d’una promesa.
Estúpid de mi, accepto el pacte,
quasi mediàtic, amb la consciència;
pacte que pugui garantir-me
el far d’una bona negociació.
Aquest deute no puc saldar-lo
sense enveja d’actor, ensenyorit
amb el meu senzill paper
d’indigent insatisfet, que vol
fer fira, amb desgavell d’almoines,
dins aquest pacte vulnerable,
fictici i amb sorra de miratge
d’una realitat molt exultant,
massa agressiva per a mi.
Així doncs, pam a pam, reculo
i em capgiro per no malmetre
l’esforç del somriure dibuixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.