Mires la foscor del pou de l’existència:
t’encisa el vertigen de no poder-ne
endevinar el final -tanta és la fondària.
Temptat pel desig,
deixes caure una moneda al buit
i romans quiet fins escoltar
el batec metàl·lic de l’abisme.
Un cop vas obtenir el que volies:
un fragment d’eternitat.
Jordi Solà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.