Hi ha presumpcions d’innocència
que foragiten la intel·ligència,
també hi ha presons preventives
com atac terrorista democràtic.
Sense cap referència ètica,
la llei no deixa de ser una clau
per obrir la presó que el poder,
de qualsevol règim, controla.
“Feta la llei, feta la trampa”
i podem incloure el sofisma:
“Si és legal, també és ètic”
I, així, el corrupte s’acull
a la presumpció d’innocència
i de presumpte passa a potencial,
perdent la dignitat econòmica
que gestiona el poder i la llei.
Sí, la llei empara a qui empara.
L’ètica que la compri qui vulgui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.