El temps que esbosso és còmplice,
un espill, lluny de mi i lluny de tot.
L’horitzó, sent un compromís,
no és l’horitzó d’un passat desterrat.
Si miro cap enrere, conflicte,
i veig reflectit un llarg camí.
Si miro cap endavant, confidència,
i, malganós, no sé quin camí agafar.
El filòsof sempre busca el privilegi,
no busca respostes insondables,
mormola i busca una pregunta
que li doni el paravent de la resposta.
Dubtar ja no és dubtar. Dubtar és:
arriscar, especular, sospesar,
valorar l’estímul de la temeritat
i preveure tots els pros i contres.
Qui no dubta, es perd. Qui es perd,
se perd, es desorienta en el límit
remot del que és inconegut i, això,
ens fa transgredir i tornar a dubtar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.