Pelegrinatge

Acomiado a la vergonya
a l’andana de la nostàlgia;
no és pas una renúncia,
fa viatge d’anar i tornar.

Sense ella, estic exultant,
onsevulga que passegi
em sento lliure, pel desig,
fugaç i fal·laç, que em duu
la seva temporal absència.

Aleshores, em faig pelegrí
per camins secrets. I sóc
dúctil i un xic faceciós
per ignorar la meva tristesa.

Ella, la vergonya, tornarà
de la mà de la malenconia,
són dos germanes bessones
i mai les he vist defallir.

Ara, decebut i consirós,
empenyoro el meu esperit,
mentre elles m’enterboleixen,
contant-me el seu pelegrinatge
que, si fa o no fa, és el meu.