Benvolguda Vida,
Has estat una bona mestra i companya, generosa i plena d’agradables sorpreses. M’has donat força i recursos suficients per afrontar les adversitats. No he tingut gaires entrebancs econòmics i les malalties que m’han sobrevingut, les he pogut afrontar amb prou forces i dignitat. M’has donat una filla intel·ligent i coratjosa, un gendre que n’és el fill que no vaig tenir i tres néts que són immillorables companys de joc. Ara, quan estic en l’últim terç de la meva vida, me n’adono que sóc, sinó un privilegiat, un home molt afortunat: he pogut fer tot allò que volia fer, tant físicament com psíquicament.
Sent com sóc un ésser eminentment asocial (convençut i recalcitrant), he fet una socialització bastant bona i tinc l’àlbum d’amics suficientment ple, com per considerar-me content i satisfet. I el que és més important, encara tinc la sort de poder afegir-hi més amics any rere any. Alguns de vosaltres m’heu batejat en diverses ocasions i no recordo cap sobrenom que m’incomodés; abans el contrari, he vist que a cada sobrenom havia el reconeixement i l’estima de tots els que m’heu batejat.
Durant les successives fases de la meva vida: l’esport ha estat la millor droga, la lectura la millor agència de viatges, la música el millor medicament i l’escriptura el compendi on he pogut desenvolupar la meva personalitat. He tingut una filla, he plantat més d’un arbre, tinc escrits alguns llibres i un d’ells l’he pogut publicar. Sóc un clàssic i és per això que puc prestar-ho tot, menys la dona, la ploma i el cavall. L’amor i l’amistat els resumeixo en tres paraules: sinceritat, fidelitat i complicitat. A més a més, fent referència a l’amor, Luis Eduardo Aute deia: “Hay tantas formas de mirar, que poco valen las palabras”; jo el parafrasejo i dic: “Hi ha tantes formes d’estimar, que poc valen les paraules”.
La meva mare va ensenyar-me: “Es de bien nacidos, el ser agradecidos”. Així doncs, en nom propi i en nom d’ella que em va donar la vida: Gràcies amics, gràcies companys, gràcies veïns i coneguts; gràcies desconeguts que sovint em saludeu amb la vostra mirada de reconeixement o teniu la gentilesa de llegir els meus humils escrits i poemes. Per tot el que he viscut, i amb permís de l’estimada Violeta Parra, signo aquest escrit amb les seves paraules: “Gràcies estimada Vida per haver-me donat tant” i també dic amb optimisme “Gràcies Vida pel que encara m’has de donar”.
Jesús Garcia Boadella
El pensador de la v(V)ida
P. E.: Tu també hi ets al meu àlbum.
Has estat una bona mestra i companya, generosa i plena d’agradables sorpreses. M’has donat força i recursos suficients per afrontar les adversitats. No he tingut gaires entrebancs econòmics i les malalties que m’han sobrevingut, les he pogut afrontar amb prou forces i dignitat. M’has donat una filla intel·ligent i coratjosa, un gendre que n’és el fill que no vaig tenir i tres néts que són immillorables companys de joc. Ara, quan estic en l’últim terç de la meva vida, me n’adono que sóc, sinó un privilegiat, un home molt afortunat: he pogut fer tot allò que volia fer, tant físicament com psíquicament.
Sent com sóc un ésser eminentment asocial (convençut i recalcitrant), he fet una socialització bastant bona i tinc l’àlbum d’amics suficientment ple, com per considerar-me content i satisfet. I el que és més important, encara tinc la sort de poder afegir-hi més amics any rere any. Alguns de vosaltres m’heu batejat en diverses ocasions i no recordo cap sobrenom que m’incomodés; abans el contrari, he vist que a cada sobrenom havia el reconeixement i l’estima de tots els que m’heu batejat.
Durant les successives fases de la meva vida: l’esport ha estat la millor droga, la lectura la millor agència de viatges, la música el millor medicament i l’escriptura el compendi on he pogut desenvolupar la meva personalitat. He tingut una filla, he plantat més d’un arbre, tinc escrits alguns llibres i un d’ells l’he pogut publicar. Sóc un clàssic i és per això que puc prestar-ho tot, menys la dona, la ploma i el cavall. L’amor i l’amistat els resumeixo en tres paraules: sinceritat, fidelitat i complicitat. A més a més, fent referència a l’amor, Luis Eduardo Aute deia: “Hay tantas formas de mirar, que poco valen las palabras”; jo el parafrasejo i dic: “Hi ha tantes formes d’estimar, que poc valen les paraules”.
La meva mare va ensenyar-me: “Es de bien nacidos, el ser agradecidos”. Així doncs, en nom propi i en nom d’ella que em va donar la vida: Gràcies amics, gràcies companys, gràcies veïns i coneguts; gràcies desconeguts que sovint em saludeu amb la vostra mirada de reconeixement o teniu la gentilesa de llegir els meus humils escrits i poemes. Per tot el que he viscut, i amb permís de l’estimada Violeta Parra, signo aquest escrit amb les seves paraules: “Gràcies estimada Vida per haver-me donat tant” i també dic amb optimisme “Gràcies Vida pel que encara m’has de donar”.
Jesús Garcia Boadella
El pensador de la v(V)ida
P. E.: Tu també hi ets al meu àlbum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.