Saba filosòfica

L’arbre essencial, l’històric,
estava a l’embruix del Paradís.
Més tard, sorgeix l’eix secret,
sota un arbre de Bodhi.

Tots dos arbres porten venes
de legítima saba filosòfica
i giravolten el pensament
d’aquest indigne malabarista,

que llença ben amunt, al cel,
jocs de paraules. Sense mida,
perquè vol endinsar-se dins
aquesta saba del raonament.

Voldria ennoblir, delimitar
i preservar el verb inicial.
Recollir-lo i convertir-lo
en lligam per a la memòria;

deixar de ser un desconegut,
perquè ja sóc més destre
i poder preservar i establir
l’esforç subtil d’escriptor que
està fart de menjar engrunes.