Els dies ja no són meus,
els he perdut pel camí,
qui vulgui arreplegar-los,
són seus.
He ficat veu al vent
i l’eco m’ha tornat un crit.
He ficat tinta al paper
i les paraules surten buides.
Ahir no és avui, ni demà
serà avui, però tots tres
els porto damunt meu
i el pes és prou feixuc.
Em queda reflexionar
i tornar a decidir si
m’he equivocat de camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.