Mot rere mot, sadollo tribut
a un somriure seductor,
repenjat a taula i amb remor
de música per al record.
Mot rere mot, descabdello
l’entramat de paraules
i plantejo cada qüestió
com si fos troca de fil.
El capvespre porta presa,
tomba per l’aresta de la taula,
mentre fumeja la sentor
d’una infusió de menta.
Balb, vull ser accessible,
compassar veu i rialla,
redreçar la conversa
i bescanviar-la per sentiments.
Mot rere mot, cabusso
el terratrèmol d’una mirada.
diumenge, 30 de novembre del 2014
dissabte, 29 de novembre del 2014
dijous, 27 de novembre del 2014
Gemec galàctic
Després del neguit
sempre hi queda pòsit
–com al flascó de l’oli–,
que enterbolís l’esperit
poruc. Aquest tocaboires
se’ns torna misogin,
cada vegada que voleia
el rampell del gènere.
És estoig de coloraines
que s’enjogassa com
tions encesos enmig
la nit; conjur de sexes
on neguiteja la solitud,
fins estroncar el desig.
La cabòria és a la fal·lera,
com el pàmpol ho és
al raïm, filagarsa de revolta,
tràngol que enforna l’ànima:
Un efímer gemec galàctic.
sempre hi queda pòsit
–com al flascó de l’oli–,
que enterbolís l’esperit
poruc. Aquest tocaboires
se’ns torna misogin,
cada vegada que voleia
el rampell del gènere.
És estoig de coloraines
que s’enjogassa com
tions encesos enmig
la nit; conjur de sexes
on neguiteja la solitud,
fins estroncar el desig.
La cabòria és a la fal·lera,
com el pàmpol ho és
al raïm, filagarsa de revolta,
tràngol que enforna l’ànima:
Un efímer gemec galàctic.
dimecres, 26 de novembre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)