Mot rere mot, sadollo tribut
a un somriure seductor,
repenjat a taula i amb remor
de música per al record.
Mot rere mot, descabdello
l’entramat de paraules
i plantejo cada qüestió
com si fos troca de fil.
El capvespre porta presa,
tomba per l’aresta de la taula,
mentre fumeja la sentor
d’una infusió de menta.
Balb, vull ser accessible,
compassar veu i rialla,
redreçar la conversa
i bescanviar-la per sentiments.
Mot rere mot, cabusso
el terratrèmol d’una mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.