La fina pluja enraona
amb la remor del riu.
Més enllà, el ressò del mar
s’empassa el ressò del riu.
I dins l’horitzó, monòton,
un tràfec d’humitat
retorna núvols al cel.
L’arbre de la vida lliura
l’ombra del proppassat,
la disfressa d’un ahir
que resta com a reducte
d’un paisatge d’infantesa,
viscut en aquest instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.