Una mica de didàctica electoral

Quan es fa una consulta electoral, en forma de referèndum, sempre hi ha la maniquea tendència de simplificar el resultat amb un “Sí” o un “No” Així, el pastís estadístic es confecciona només amb els vots emesos, tenint només dos porcions percentuals i es dóna per suposat, una vegada s’ha especificat l’índex de participació, que l'abstenció acata la decisió de la majoria. I això no tindria que ser així.

En primer lloc, hem d’anomenar i definir les cinc opcions possibles: “Sí”, “No”, vot en blanc, vot nul i abstenció.

El “Sí” implica l’acceptació (o resposta positiva) a la pregunta plantejada en el referèndum (la majoria de referèndums persegueixen el “Sí”; són, per tant, de plantejament positiu) El “No” implica la no acceptació (o resposta negativa) a la pregunta formulada. El vot en blanc implica adherir-se o acatar la decisió de la majoria. El vot nul pot ser: fortuït o intencionat. El vot nul fortuït és estrany en un referèndum, no així en altres consultes electorals, sobretot quan les llistes són obertes. El vot nul intencionat (al meu parer antidemocràtic) és fruit de estranyes revenges, frustracions o intencions psicològiques més profundes i negatives. Per últim, tenim l’abstenció, que és l’opció més difícil d’analitzar i d’interpretar. Doncs, és impossible distingir l’abstenció de la persona que (per circumstancies personals) no ha pogut anar a votar, del “passota” polític o l’abstenció de militants i simpatitzants d’un partit polític que opten per l’abstenció, enlloc del “No”, per tal d’evitar que un altre partit (que també vota “No”) aglutini i faci rendibles els seus vots.

Per cert, tot referèndum té una intenció de fort contingut socio-polític i el referèndum pot ser vinculant o no. Sempre he cregut que, si el referèndum no és vinculant, és una pèrdua de temps i de diners. A més a més, el caire democràtic és molt qüestionable; ja que, implica que la veu del govern i dels representants del poble està per damunt de la veu del poble.