Llavors

Llavors,
l’ocell sensual –íntim
i imprecís– s’adscriu
a llum de cataclisme
i a un incipient desig,
objecte de nostàlgia.

Llavors,
l’expressió de triomf
nega el fruit del fenomen
i bleixa núvols de destí.
Aquesta arquitectura és
ruta gòtica d’angoixa.

Llavors,
l’acurat mot resta,
massa feixuc, per lloar
un discurs gris i agressiu,
que colpís el crepuscle
on convergís la tardor.

Llavors,
quedem orfes i el dolç
desmai del plor té tons
discrets, en el senzill recer
d’una cançó d’amor.
El bressol de moltes cases.