dimarts, 4 de novembre del 2014

Embruix de nit

Plou, amb la peresa de l’absència
i l’incertesa de viure, indefens,
sota el paraigua d’una intensa melangia.

Plou, i enyoro l’amistança de la lluna,
el seu etern sortilegi i seguici d’estels:
pluja, nit i boira, l’embruix de cada nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.