Sentits de natura

Escolto com creix l’herba,
imagino el soroll que fa el riu
i veig com dansen les fulles;
com una perduda gota d’aigua
busca l’aresta de la branca
per amagar-se rere l’arbre.
Oloro el verd del bosc
i el blau del cel, que s’ofega
amb evocació d’enyorament.
Percebo raigs de sol a la pell
i llençols d’aire al paladar,
mentre li faig el viàtic
a les restes de l’hivern.
Aquest temps és endeví
de sentiments opalins
que, a poc a poc, sorgeixen
per fer-se blancs com anyell;
com l’infant que fa un incís,
per després tornar a jugar.