dissabte, 15 de novembre del 2014

Per tenir, tinc...

Tinc un vell armari
rebaixat, deslluït
i amb només un calaix.

Tinc un tancat al jardí
antic, arrenglerat
i malparat pels anys.

Tinc un joc de tabac
obscur, força allargat
i molt suau al tacte.

També tinc:
La veu a la branca,
passes per florir i un
mapa-guia de la boira.

I tinc,
la mort ajornada,
el renec exiliat
i una teoria sobre la nit.

I tinc,
com no!, un angle
obert, innombrable
i amb l’adreça del destí.

Per tenir, tinc:
La corda dels segles,
un bocí d’Història
i el para-sol de l’espai.

Per tenir, també tinc:
Una bastida de sentiments,
sense enveja ni vergonya,
i vi de goig sempre a punt.

I, per tenir, tinc...:
la carn damunt dels ossos,
l’esperit a flor d’ànima
i el principi davant la fi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.