Després del neguit
sempre hi queda pòsit
–com al flascó de l’oli–,
que enterbolís l’esperit
poruc. Aquest tocaboires
se’ns torna misogin,
cada vegada que voleia
el rampell del gènere.
És estoig de coloraines
que s’enjogassa com
tions encesos enmig
la nit; conjur de sexes
on neguiteja la solitud,
fins estroncar el desig.
La cabòria és a la fal·lera,
com el pàmpol ho és
al raïm, filagarsa de revolta,
tràngol que enforna l’ànima:
Un efímer gemec galàctic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.