El vent escriu amb sensibilitat,
omple tot el prat de petons
grocs i blaus; alhora, despentina
cabells d’herba humida. Llunyans,
altres cabells encara estan blancs
i per les venes de la serralada
corren aigües fredes i desglaçades,
que porten somriure als llavis.
Somriure que, novament amb
el vent, donarà més flors al prat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.