Malganós, vull ficar límit,
tenir la meva porta i un pany
on pugui ficar la clau de la llar
i un calaix per desar els projectes.
Cansat de transgredir el temps
i d’inventar noves esperances
(les que fiquen rutes sense retorn),
necessito un bon llit per somiar.
Aquest vell pont a Ponent,
sembla atrafegat i, darrere,
queda el xàfec i tronar del “mai”
Què puc esperar d’aquest carrer?
Renovar l’oratge de la resistència
i el perfum inconegut i torbador
que ronda a tot vell desamor.
Aprofitaré aquesta remota espera
per tancar i compartir, de nou,
el meu pensament i amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.