(A Violeta Parra)
Aquest lànguid sol de tarda
que m’enyora el mas dels avis.
Aquest fred vent de nord
que juga i em despentina
la llibertat dels disset anys.
Aquesta columna de fum
dels branquillons de la poda.
I com cal esperar cada any,
l’ametller florit treu pit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.