El sol renaix cada albada
per poder fenir cada capvespre.
I ho fa sempre en el mateix cel,
festejant a la mateixa Terra.
Cada dia n’és un nou temps,
una nova carpeta on encabim
els nostres records, ficats
dins el calaix on s’arxiva la vida.
Tard o d’hora, l’hem d’obrir
i revisar totes aquestes carpetes,
desclassificar aquesta memòria;
ja que, sempre arriba un moment
on els records deixen de ser nostres
per formar part de la consciència universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.