La tristor del Far Blau

(Cada vegada queden menys Fars Blaus)

Hores d’ara, n’és una excepció,
sempre sol i exclòs de tot honor,
prop del mar, lluny de terra endins,
abocat a un paratge abrupte i difícil
d’arribar-hi. Sota les inclemències
de sol, pluja i tota la rosa dels vents;
però sense voler malmetre el seu silenci.
Desfasat, gairebé és d’una altra època,
tant agrest com el terreny difícil
i injust que trepitja i que el sustenta.
Oblidat, només l’albiren quan s’escau,
sobretot en nit fosca o amb dia de boira.
La seva soledat tan sols pot redimir-la
quan aconsegueix sotjar l’immens horitzó,
tot contemplant el seu etern mar blau.