Puc trencar la veu amb
els primers raigs de sol
o guarir les meves ferides
amb la llum de la lluna.
Puc penjar els somnis
a l’estenedor del record
o tornar a batre sentiments
(per tal d’ensacar-los)
a l’era de les emocions.
I puc dibuixar... tants
horitzons com dies visqui.
Però, no puc deixar que
l’amor em reculli pel camí,
ni que el riu del destí
faci aquest camí per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.