Net de culpa, voldria
desdir-me del rastre
que deixa el vençut;
sense ofendre a ningú,
subscrivint normes
o pactes, fugint
del càlid cinisme
i del grotesc urc.
Sigui com sigui,
sempre se’m podrà
titllar d’indiscret,
sacsejar-me amb gatge
d’esdeveniments i amb
penúria, que trabuca
l’obscur designi dels déus.
Tanmateix, el seu auguri
em torni a ser propici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.