De la seductora boira al frenètic vent,
dels agrisats carrers a l’esclat de llum.
I que el cor torni a assaborir un poema
fet fotografia o una fotografia feta poema.
Vers, verb, que vol gaudir de vida plena,
que fa del temps un lloc de trobada i,
a l’eteri espai, l’aixopluc d’ànimes bessones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.