La llum del campanar

Trossos de boira tentinegen
dalt del campanar, riuen
amb carantoines i pessigolles
que el musell del sol els hi fa
des del cancell de la carena,
mentre la nit li brandeix un retret.

L’eixida campana regalima
humitat, reflectint la llum
quan batega el badall i l’eco
del primer toc d’oració;
gatejant, com bon captaire,
tots els racons de la plaça.

Tanmateix, i al mateix ritme,
batega el cor amb el badall
del record. No hi ha major
felicitat que aquesta felicitat
estàtica, intemporal; cantarella
que fresa la rella de la vida.