Poc més d’una hora,
a dos quarts d’ànima
i amb aperitius d’esperit.
Estovalles de paciència,
coberts i plats de disseny,
aigua de pluja, vi d’enginy
i cava de reserva, reservada.
De primer plat..., tènue llum
d’albada i llum d’espelma.
De segon perfum suau
i profund, sense definir.
I de postres músic amb
fruits secs d’indolència
i moscatell de vell marí.
Infusions de serralada,
sense fum ni “xupito”,
i a les dotze a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.