Al solstici de juny

Quan l’estiu agonitza, una mica del seu furor,
potser el més tendre que pot contenir la seva sang,
es conserva encara a la tardor: les fulles
ja somnàmbules, marcides, que cauen amb lentitud,
sense fer soroll, el foc intern de la saba,
la vida, en suma, que haurà de guarir-se
durant l’hivern. Un voldria aturar aquests
instants, com ho va voler fer un home que va somiar
que firmava un pacte gris amb el dimoni.

                                                Jaime Labastida