Tren 1282

Tinc tres hores i mitja per davant i algunes altres que són de son. Hi ha dos murmuris que em bressolen: el sotragueig del tren i les converses en veu baixa.

Escolto la ràdio. Un periodista vedette exposa notícies de Catalunya; això sí, amb el pòsit de la premsa de Madrid, defuig de tot allò que pugui qüestionar aquesta fràgil democràcia que tenim, quan s’estan vulnerant drets civils bàsics i sistemàticament els ignora o directament els tergiversa. No cal dir-ho, Catalunya és l’ovella negra d’Espanya. Dóna igual si ella també és ovella, Catalunya no és ovella blanca i, a més a més, s’ha sortit del corral.

I així vivim, en aquesta perversió democràtica que ens diu, i sentència, que la majoria sempre té la raó i ens hem d’empassar els gripaus de la prepotència i de la supèrbia, de tot aquell que s’embolica amb una bandera, per poder castigar i humiliar als que s’emboliquen amb una bandera diferent. Quina llàstima!, sempre he pensat que l’Ètica no en té cap de bandera.

Dóna igual el que digui Europa. Nooo!, no és Espanya la que gira al revés d’Europa, és Europa la que gira al revés d’Espanya. Ah!, mentrestant, a prevaricar que són dos dies i quan tinguem temps..., ja canviarem les lleis i les adequarem als nostres interessos polítics.