(Als amics de Ruta 66)
Fosc. Petites flames,
llums d’espelmes
empresonades en
gotets de vidre.
L’escenari a punt,
quarter d’instruments
i bafles ben afilerats
per fer poesia musical.
Al seu damunt, veig
la lluna vermella, reina
del cel negre. Imaginació!,
tan sols és un altre focus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.