No sóc qui per dir-t’ho.
Ni tan sols sé si sóc jo.
Poc a poc, sense presses,
buscant refugi a l’ombra
de totes les ombres; aquella,
la que tenia que dir prou
i volia tornar pel camí
de la redempció, del perdó.
Ahir era lluny. Avui més.
Dies buscant entre la gent,
una cara coneguda, dolça.
No, no sóc qui per dir-ho,
però algú ha de fer-ho
i endreçar les paraules
que porten pau i amor
o, si més no, reconciliació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.