Oreneta estacional

Tinc l’esperit aspre,
casi tant com la veu;
però encara puc volar,
com una oreneta
que s’aplega per marxar.
Sí, el meu esperit és
oreneta estacional;
ara vaig, ara torno.
Quan vaig, sóc feliç
pel nou retrobament.
Quan torno, l’enyor
em duu el desterrament.

Malgrat tot..., l’amor és
prou fort per aguantar-ho.

(Dedicat a Meritxell Juanós, amb
el meu reconeixement de sempre)