L’horitzó segueix sent
lliure, d’enyor i silenci,
malgrat que la melangia
sigui recer de paraules
i narri una tranquil·la faula
per on sempre podré oblidar
la meva suposada covardia;
quan, desvalgut, miro d’omplir
de llum la revolta de la tristesa,
per no defallir i estimar
amb plenitud i sense desig.
Poca cosa més necessito
per obrir-li missiva
a l’esquerp i sorrut destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.