Borrufa el vent aiguaneu (pluja-neu),
bastint la fantasia d’un conte Grimm;
que la fal·lera de la imaginació porta gatzara,
sempre que busca el retorn d’infant.
Aquell que dúiem dins la tendresa
de la nostra pròpia absència.
Aquest és l’enyor a un mateix,
al temps de soscaire, al temps d’evasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.