A cavall dels dies,
va surant aquest segle,
ple d’incerteses que,
potser, són necessàries
i les hem merescut.
Miris on miris
(t’ho miris com t’ho miris),
la veritable llibertat
ni es comparteix,
ni recompta divises.
Tinc el mateix repte
quan capgiro versos
o la imatge al mirall.
Sí, és bo aturar-se
i acabar el poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.