Obro finestra a l’albada
i l’aire de l’Est m’obre el cor.
La mirada es perd,
pel cel blau d’estiu,
a ritme d’orenetes
i dels seus xiulets.
Tanco els ulls, per veure
la llum de platja i muntanya.
L’ànima s’enlaira,
buscant éssers estimats
i l’espai es dissol
dins el seu record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.