La tarda es desploma
amb el plovisqueig
de paraules de solitud,
que sobreviuen
al paravent del misteri
i a l’auguri de la nit.
Juguem com a nens,
per justificar la follia
i no obrir el calaix
de pors i incerteses.
El temps és finit
i el món ja és climàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.