L’entelèquia porta cendra,
el foc crema en el Servei,
on s’ennuega la traïció.
Sóc fidel a la meva nissaga
i al misteri del seu discurs.
Em sento becari de bandoler,
doncs no tinc prou erudició.
La meva sospita ratlla
amb el protocol de la paranoia;
ja que, torno a ser
una peça més de l’engranatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.