Potser, tatuem massa
el nostre esperit,
amb paraules submises
que no deixen de ser
cal·ligrafia de seducció.
Potser, improvisem
pel desert de la pissarra
llençols d’emocions,
on erosionem les pors
i tots els nostres neguits.
Potser, ens despullem
amb xàfec de realisme,
on encabim l’èxode
i vestigi que entela
onades de sentiments.
Potser, encarem anem descalços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.