Li apago el llum a l’atzar
(miratge del nostre destí),
des de l’escletxa d’imaginació.
És un instant, un lapse,
el ritme d’un deliri,
la síndrome d’un parer;
un biaix de l’existència
que vol acomplir vigília,
davant d’una pèrdua,
ficant-hi fermesa
i presència a l’esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.