Despertar

Evoco el somriure
d’una lluna plena i groga.
I els xops a la ribera
bufant-li suaus floretes.

Evoco els tolls d’aigua
d’un carrer per asfaltar
i la font al seu extrem,
sovint plena de vespes.

Evoco canyes de bambú
a la vorera sud del pati
i el frontó al seu costat,
on jugàvem a la basca.

Evoco la llum tardoral
i el seu ritme cadenciós
on les fulles planegen
i encatifen la terra bruna.

Evoco els xiscles d’amics
i els seus jocs trepidants,
sempre actius, sempre
a corre cuita juganera.

Evoco..., el despertar
del somni d’infantesa,
encomanant-me al poeta
per engrescar-me a l’amor.

Ara, deixo d’evocar;
però, encara, la tardor,
font i tolls, lluna i bambú
em continuen despertant.