Per teixir versos,
entrellaço paraules
al teler del diccionari,
d’on surt catifa poètica.
El rum-rum del teler
n’és un xiuxiueig de pau
i la millor perspectiva
per al meu pensament.
Cada peça teixida,
l’exposo a l’aparador
d’una petita botiga:
El meu humil i diari blog.
I, de tant en tant,
satisfet, veig els dits,
empastifats de tinta
com qualsevol artesà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.