Voldria espigar paraules
amb la dalla del somriure,
fer garbes de sentiments
i batre-les a l’era de la vida.
Voldria bufar espelmes
amb ulls lluents de nen,
fer pastissos d’emocions
i dur-los a la taula d’amics.
També, m’agradaria volar
amb els quatre vents cardinals,
fer-me germà de les aus
i duu a la boca branca d’olivera.
Voldria que cada dia fos
com el primer dia de bateig,
fer el mateix camí de Tardor
i recollir la seva llum i colors.
Voldria tenir al meu abast
tots els mars i muntanyes,
el pare Cel i la mare Terra
i sentir que la vida és meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.