Demo-cràcia

Sí, a vegades penso que tenim una demo de democràcia, que els polítics ens acaramel·len amb el joc, però sense deixar-nos ni comprar el joc, ni poder jugar-hi i, així, tampoc ens han de donar la garantia de qualitat, obligatòria a la Comunitat Europea. Comunitat Europea que és una comunitat d’estats, enlloc de ser una comunitat de ciutadans. Malgrat tot, els partits polítics fan ús d’aquesta demo com si ja fos el joc definitiu. I nosaltres (prou estúpids) el mirem i fem travesses (li’n diem votacions), per veure qui serà el guanyador del joc.

Algú va dir allò que la democràcia és el menys dolent de tots els sistemes polítics. El que no ens va explicar, quants tipus de democràcies hi ha, la de partits (partitocràcia), la de districtes (representació ciutadana), la dels autòcrates camuflats (autòcrates de sufragi), la de...  Millor que surti d’aquest jardí que té molta terra i poques flors.

Parlant de flors...: “No és això, companys, no és això”