Llunyana tarda d’estiu

Eixam de paraules,
sota el cirerer florit
d’un bon llibre.
Lletres afilerades
com formigues al sequer.
Orenetes surant
pel cel blau i ras.
Fulles bressolades
en tarda temperada
pel oratge del Seré.

Tot això es lleva
des del llit del record
d’un somni d’infant.
Dies d’estiu, dies de torre:
ara volíem ser grans,
ara érem nens jugant.
I quan arribava la nit,
badalls de cansament,
badalls endormiscats, per...
demà tornar a començar.