Boira i humanitat

Indolent, passejo pel carreró
on s’entela una boira tossuda:
balada incerta lleidatana.

Boira tremolosa i allargassada,
com el balb pensament
que atorrenta el meu esperit.

A vegades, la raó viu de l’atzar
o d’una inesperada follia,
sense cap il·luminació verbal.

Ara, em toca fugir de símbols,
d’himnes i misticismes,
per atiar la meva humanitat.