Envellir

Imperceptible i discret,
salpo del port de l’entelèquia,
tot desxifrant l’estela del vaixell,
on conflueix l’escuma blanca
de les petites ones dibuixades
que, a poc a poc, s’esborren.
És l’encant efímer de l’aigua,
una resposta al seu domini:
la cadència i ritme que acull
l’assaig, benvolent, d’envellir.
Un signe de vida i llibertat.